|
|
| Foto 9 - Vista panoràmica des de la porta de les Mines
del Remei ( al fons Matagalls, Les Agudes i Turó de l'Home) (Un dels llocs més "salvatges" del Montseny, també conegudes com Mines de la Castanya) |
|
| Aquestes mines de coure abandonades, que van ser explotades entre els anys 1890 i 1922 són un dels llocs més feréstecs del Montseny. Es difícil arribar-hi i encara més explicar com anar-hi. Però qui sigui aventurer disfrutarà de valent fent l'excursió. Estan a 920 m d'altitud, al vessant nord-est del Puigdrau, a les muntanyes davant de l'ermita de la Castanya. Si aneu seguint el sender de gran recorregut Gr 5 quan va pujant per la vall de la riera de la Castanya, abans que el sender s'enfili de valent per arribar a la zona del "Cafe" mireu algun mapa i veureu un camí que arriba pràcticament a peu de les mines. Que jo sàpiga es pot entrar a 3 galeries horitzontals, que s'endinsen uns 100 o 150 m. al cor de la muntanya. Encara que diuen que existien 6 galeries que mai he pogut trobar. Cal anar equipat amb moltes llanternes, actuar amb prudència i sobretot no tenir por dels rat-penats. Cal respectar els rat-penats que son espècie protegida. | |
|
ANAR A LES FOTOS: 1
-
2 -
3 -
4 -
5 -
6 -
7 -
8 -
9 -
10 -
11 -
12 |
![]() |
![]() |
Vista de les mines des del camí d'accés. Estan excavades en una esquerda de la cinglera. El lloc sembla inexpugnable, no puc imaginar-me les condicions de treball dels pobres minaires i la dels camàlics que transportaven el mineral fins l'estació de tren d' Aiguafreda. Portaven el mineral, (sembla ser Calcopirita de Coure), pel Pla de la Calma fent parada per agafar forces a un lloc on encara resten les ruïnes, que s'anomena "El Cafè" i després el llarg viatge fins l'estació de ferrocarril d'Aiguafreda. Es veu que un enginyer o geòleg francès va fer un estudi l'any del seu tancament (1922) de l'explotació on parla de l'existència de les 6 galeries. Penso que durant la 1ª guerra mundial 1914-18 el coure hauria pujat prou per fer rendibles explotacions com aquesta. Amb la fi de la guerra europea el preu hauria tornat a caure, la mina ja no era rendible. No conec més detalls, ni qui té aquest informe, ni quina companyia o propietari explotava les mines. Només sé el que diuen els coneixedors del lloc: i és que els treballadors eren sobretot portuguesos i que van morir molts fent aquesta feina. També diuen que el gran corró per trinxar el material que feien servir està estimbat pel fons del barranc, encara que jo no l'he vist mai havent-lo buscat. |
| A la fotografia es veuen dues de les tres portes de la
mina, la tercera cova està més amunt amagada entre els arbres.
|
|
| L'Albert, un amic meu avança llanterna en mà, per una galeria de la mina, envoltat de rat-penats. Sobretot respecteu aquest inofensius animals, que són espècie protegida. |
Vols deixar algun comentari, saps alguna cosa més... (límit 1000 caràcters): Versió i comentaris en espanyol aquí:Opinions publicades: |